L'engendrament de Jaume I

Jaume I començà a governar als 20 anys, tingué episodis com a els sitis d'Albarraci en 1220, i Moncada en 1223, caigué presoner en 1224. Superats estos contratemps, Jaume I es llançà a lluitar contra els musulmans. Encara que fracassà en Peniscola en 1225, conegui que Abú Zeid de Terol es declara-se tributari seu. La sentencia arbitral d'Alcalá del Bisbe lo 22-03-1227, pongué fi a les dissensions feudals entre la monarquia i la noblesa d'Aragó. El carpiment del poder musulmà després de la derrota en les Navàs de Tolosa en 1212 permet a lo rei mamprendre en 1229 l'expansió del regne pel Mediterrani, en la conquista de Mallorca, Menorca en 1231 i Eivissa en 1235, i per la Península, ocupant Borriana i Peníscola, i València en 1238 i incorporant entre 1244 - 1245 Xàtiva i Biar.

Jaume I dota a València d'una legislació pròpia: el Fur de València, (Els Furs de València), convertint-se en lo Regne de València, ademes també l'atorgà corts i moneda pròpia, front a les pretensions feudals dels nobles aragonesos. En les Corts d'Egea (1265) estos imponent el nomenament d'un cavaller Justícia, independent i no funcionari real, interpret dels Furs. Lo Regne de València delimitava a l'oest, sur oest en lo Regne d'Aragó i al nort en lo comtat de Barcelona.

Durant el regnat de Jaume I, les institucions es consolidaren. Les Corts, que alcançaren la seua majoria d'etat, es convertiren en un orgue de govern de singular importancia. Potser que una de les facetes mes interessants de l'actuacio de Jaume I fora el gran impuls donat a la vida municipal. L'auge del comerç en ultramar, en competencia en les grans potencies maritimes mediterranees, fon extraordinari. Reflex d'esta activitat es lo llibre del Consolat de Mar, Codic de Dret Maritim Valencià. Algunes de les personalitats mes rellevants d'esta epoca foren el gran jurista. S. Raimundo de Peñafort i l'extraordinari prosiste mallorqui Raimundo Lulio, (Ramon Llul).