BARCELONA 1 - VALENCIA 1

Gran partit entre els dos millors equips de la lliga espanyola. Els valencianistes anaven en el recort de cinc partits seguits sense pedre en el camp del Barça, mentrimentres els periodistes catalans ya feya dies que donaven per guanyat el partit.
Quique tenía clar que el Valencia tenía que jugar en elCamp Nou en les seues armes i li donà resultat. Villa adelantà al conjunt 'che' en una primera part en la que el Valencia va dominar, arribant a desesperar un equip acostumat a dominar els partits jugats en casa. El gol del Guaje vingue d’una gran jugada d'equip. Molt hauria canviat el desenrollament del partit si la següent ocasio de Villa no finalisara en el pal de la porteria defesa per Valdes.
El descans i el canvi d'Edmilson per Iniesta canvià l’image del Barça i poc tardà en empatar el partit en un gol de Ronaldinho. A partir d’eixe moment el Valencia començà a baixar el llisto degut al cansanci que alguns valencianistes patinen. Tot i aixo l’equip dirigit per Quique aguantà lo que quedava de partit sense rebre mes gols.
En resum, una part per a cada equip i repartiment de punts en el que segur serà un dels millors partits de tota la lliga. Villa es convertix en u dels bochins del Barça, ya son quatre anys seguits marcant en el Camp Nou. Eto'o es torna a quedar en les ganes de marcar-li als de Mestalla. I per ultim, el Valencia suma ya sis temporades puntuant en l’estadi cule.
Es podria clasificar la jornada com molt bona per als conjunts valencians en primera divisio. Mentrimentres el Llevant conseguia guanyar ausades al Deportiu de A Corunya per 2-0, el Villarreal ademes de marcar per primera vegada en la lliga, tambe va conseguir els tres punts davant del Zaragoza, pese a començar perdent el resultat final va ser de 3-2.
Bon dia per a tots el valencians.

Els origens de Romania

El territori de Romania conserva moltes restes arqueològiques del paleolític i neolític. A la fi del III mil·lenni aC i començament del II es produí l'expansió dels pobles indoeuropeus (tribus tràcies) que s'instal·laren en l'espai carpatobalcànic i contribuïren al desenvolupament de la civilització del bronze. Durant l'edat del ferro (I mil·lenni aC), dins el grup traci es produí la diferenciació ètnica i lingüística de les poblacions getodàcies (els geta i els dacis constituïren un mateix poble amb diferències d'ordre purament regional). En llur cultura material i espiritual, aquests pobles assimilaren influències escites, gregues (a través de les colònies de la mar Negra: Hístria, Callatis, Tomis, etc) i celtes. Sota el regnat de Burebista (s I aC) foren establertes les bases de l'estat esclavista daci, conegut en la història amb el nom de
remet("","","","Dàcia")
Dàcia (que s'estén aproximadament sobre l'actual territori de Romania). Però és amb Decèbal (87-106 dC) que l'estat daci aconseguí l'apogeu del seu poder econòmic, polític i militar. Els intents de l'imperi Romà per establir una frontera en el Baix Danubi provocaren freqüents conflictes entre dacis i romans que desembocaren en les guerres de l'emperador Trajà contra Dàcia i en la transformació d'aquesta en província romana (106-271 dC). La qüestió de l'absència o presència continuada en el territori de l'antiga Dàcia romana d'un poble romanitzat provinent dels dacis que hauria donat lloc als romanesos enfronta encara avui els historiadors en una polèmica amb dues posicions ben definides: la primera, sostinguda sobretot per especialistes romanesos, afirma que la colonització de la nova província i l'ús generalitzat del llatí produïren la romanització dels dacis i la constitució d'una població dacoromana, base del futur poble romanès. Quan l'administració i l'exèrcit romans es retiraren al sud del Danubi, aquesta població dacoromana, tot conservant la seva integritat ètnica, restà sota la influència política, econòmica i cultural de l'imperi Bizantí. Durant diversos segles la Dàcia es veié envaïda per successives onades de germànics, eslaus i hongaresos que foren parcialment assimilats per la població autòctona. És en aquest període que es formà el poble romanès i la seva llengua. A partir del s X els habitants de l'antiga Dàcia apareixen en les fonts històriques amb el nom de valacs. La interpretació oposada, sostinguda majoritàriament per historiadors hongaresos, nega que la Dàcia, malgrat l'ocupació romana, arribés a ésser efectivament assimilada o que la romanització fos prou sòlida com per a perdurar un cop desaparegut l'imperi Romà. De les onades immigratòries subsegüents, la dels hongaresos seria la que hauria donat lloc a un poblament estable fins ben entrada l'alta edat mitjana. En aquest període, segons aquesta teoria, hauria tingut lloc el poblament romanès actual dels territoris de l'actual Transsilvània a partir d'immigracions de pobles romanitzats del sud del Danubi, que s'haurien superposat a la població hongaresa anterior, i amb la qual sovint haurien entrat en conflicte.
separa(2)