dimecres, de juny 20, 2007

Una carta

Estem a final de curs i acabe de recobre la teua noticia. Ja havíem parlat nosaltres abans de tus estudis i ara he vist que no has volgut escoltar-me.Per què fas això? Ara tindràs que estudiar durant el estiu i no crec que això és una bona idea. Tenim que buscar una solució a aquest problema. Els teus pares que diuen? Estan enfadats amb tu? Jo crec que aprove totes les assignatures però falta matemàtiques, el últim examen que farem. Necessite vacacions, perquè ja estic cansada. No se que més dir te. Tindràs que empesar altra vegada des de el principi, el mateix curs, i a mi no me fa molta gracia aixó. Espere la teua carta molt prompte.
Adéu!
Iulia

dimecres, de juny 06, 2007

Carmesina, Plaerdemavida

Dins el llibre de Tirant lo Blanc, Tirant, ha estat representat com un heroi fort i valent, però també se la representat com un home atractiu, elegant, interessant, ja que tres dones l'han estat perseguint durant tota l'obra, però només una ho ha aconseguit, Carmesina.

Tirant i Carmesina s'enamoren que es veuen per primera vegada quan ell va a parlar amb l'Emperador. A partir d'aquest instant i a través de les “intrusions” que Tirant fa dins la cambra de Carmesina apareixen dues dones més, de les quals una vol aconseguir com pugui l'amor de Tirant, i l'altre accepta que no és el corresponent, i actua conseqüentment.

Començaré parlant de Plaerdemavida. Aparentment a ella Tirant no li atrau, però en el fons està bojament enamorada d'ell, però sap que Carmesina ha sigui l'elegida i no fa res per separar la seva relació, sinó tot el contrari, fa tot el possible per poder unir-los cada vegada més, com la vegada que arregla la situació per a que Tirant dormi amb Carmesina. Però en algun moment de l'obra fa algunes coses influenciades per la Viuda Reposada. Plaerdemavida es parla i són amics amb la Carmesina i amb Tirant, encara que la relació d'amistat entre ella i la Viuda no sigui gaire estable, ni sincera.

Viuda Reposada és una dona amb força caràcter i molt possessiva que vol aconseguir de qualsevol manera aconseguir l'amor de Tirant i l'oblit de Carmesina. Per aconseguir això li diu mentides de Tirant a Carmesina, també les hi diu a Plaerdemavida i el més fort és que va espiant i fent una espècie de ritus. Tot això per entristir Carmesina i provocar una de les moltes crisis que causa aquesta dona. Finalment aquesta no suporta la temor a les represàlies que li podria fer Tirant i se suïcida. Estava una mica aïllada ja que amb Tirant no es parlaven gaire, i si hi parlaven feia teatre, per si pogués haver-hi una possible relació.

I, finalment Carmesina. És com la protagonista de l'obra, ja que és a ella qui ha enamorat a Tirant i aconsegueix que encara que la Viuda li prepari trampes, només es fixi en ella i amb ningú més. Encara que, s'ha de dir, hi va haver algunes vegades en les que semblava que la Viuda se sortiria amb la seva, però només ho semblava. Carmesina era, potser, una dona molt manejable, ja que si amb un sermó que li digués Tirant o la Viuda o l'Emperador, qualsevol persona, ella canviava d'opinió en un moment, i això li va fer passar unes males estones.

Els amics, o relacions que tenia Tirant amb Carmesina, Plaerdemavida i la Viuda Reposada, li van complicar molt la vida, i a causa d'això marxava a fer expedicions amb alguna excusa. Però sempre quan tornava totes les relacions tornaven al seu estat inicial com si res hagués passat, però la Viuda no ho suportava i com més aviat podia, intentava separar la seva relació per quedar-se amb Tirant.

dimecres, de maig 30, 2007

En la foscor de la nit


Aquest llibre m'ha agradat bastant.Ell que més m'ha agradat va ser el principi, el començament de la novel·la.Quan contava les seues coses, quan anava l'institut i quan s'escap de la casa dels seus avis. Ell que menys m'ha agradat va ser la segona part del llibre. El seu viatge, la seua estanca amb Laurence, la recerca del seu pare i la mort de la seua mare Verònique.
Recoman aquest llibre a tots als que les agrada llegir novel·les dramàtiques.

dimecres, de maig 09, 2007

Jaume Roig


Jaume Roig estudià "Medecina i arts" a la ciutat de Lleida, a l'Estudi General i a la Sorbona, París. Fou un metge prestigiós en la ciutat de València, hi treballava en diversos hospitals i convents. Va ser elegit conseller de la ciutat l'any 1456. Es casà amb Isabel Pelliser, de la quel tingué sis fills, dues de les quals foren monges. És l'autor de L'Espill, novel·la també coneguda com Llibre de les Dones, la qual està íntegrament escrita en vers. Raimon (Clàssics i no, Picap 2003) va musicar l'anècdota d'unes hostaleres de París que donaven als seus clients carn humana per menjar.

dimecres, de maig 02, 2007

Qui va ser Sant Jordi?

Qui va ser Sant Jordi?

El nom de Jordi és un mot grec que vol dir el qui treballa la terra, llaurador o pagès.

El més important és que Sant Jordi va ser un màrtir. Mot grec que significa testimoni, és a dir, la persona que compareix a declarar davant la justícia, el que ha vist o sentit, que compareix a certificar la identitat d'algú, l'exactitud d'una declaració...com diu el diccionari Pompeu Fabra.

Quan en els primers segles després de Crist els seus seguidors es negaven a adorar com un Déu l'emperador romà, declaraven que l'únic Déu que podien adorar era Jesucrist. Aquest testimoniatge era castigat amb la pena de mort.




dimecres, d’abril 25, 2007

Dia internacional del llibre

Va començar a celebrar-se el 7 d'octubre del 1962 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes (1547-1616), escriptor espanyol, a instàncies de l'escriptor i editor valencià, establert a Barcelona, Vicent Clavel Andrés que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona.

El 6 de febrer d'aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera ho acceptava i el rei Alfons XIII signava el Reial Decret que instituïa la Festa del Libro Español.

L'any 1930 es va traslladar la data al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes.

Més tard, el 1995, la Unesco instituïa el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor.

Cal recordar que un 23 d'abril també va morir Josep Pla (1897-1981), escriptor català, i William Shakespeare (1564-1616), escriptor anglès.

Tot Catalunya es vesteix de roses (símbol de la Diada de Sant Jordi) i llibres (Dia del Llibre).

Els passeigs i carrers principals de les viles de Catalunya, s'omplen de parades amb llibres i roses que donen un aire festiu i alegre a la celebració.

Així, doncs, el dia 23 d'abril es celebra a Catalunya la Diada de Sant Jordi i el Dia del Llibre

divendres, de març 30, 2007

Diccionari de Iulia

Valencià Romanès

dilluns luni
dimarts marti
dimecres miercuri
dijous joi
divendres vineri
dissabte sambata
diumenge duminica

Paraules paregudes

nas nas
cap cap
pas pas

Vocabulari de Fabiola

En romanés: cap, nas, bou, fugi.
En valencià: cap, nas, bou, fuig.
Les dies de la setmana en romanés: luni, marti, miercuri, joi, vineri, sambata, duminica
En valencià:dilluns, dimarts, dimercres, djous, divendres, dissapte, diumenge
Els nombres en romanés: unu, doi, trei, patru, cinci, sase
En valencià:un, dos, tres, quatre, cinc, sis.
Els colors:albastru-blau ,galben-groc, portocaliu-taronja, alb-blanc...

Vocabulari de Cristina

Romanés - Valencià

Nas Nas
Cap Cap
Fugi Fuig
Bou Bou

Els dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge.
En romanés: luni, marti, miercuri, joi, vineri, sambata, duminica.
Els nombres en valencià: un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit (huit), nou, deu.
Els nombres en romanés: unu, doi, trei, patru, cinci, sase, sapte, opt, noua, zece.

dimecres, de febrer 07, 2007

El canvi climàtic



Es parla de canvi climàtic per fer referència a les variacions que pot sofrir el clima a nivell global a través dels seus diversos elements climàtics com són la temperatura, les característiques dels vents, les precipitacions, etc.…

Les activitats antròpiques podrien pertorbar aquest fenomen. La utilització de combustibles fòssils ha fet augmentar considerablement les emissions de gasos d’efecte hivernacle. D’aquesta manera, l’home està potenciant l’efecte hivernacle, motiu de preocupació medi ambiental per les possibles conseqüències que pot causar a la natura i al clima.

Parlem de contaminació atmosfèrica

Podem definir la contaminació atmosfèrica com a la presencia a l'aire de substancies o compostos en quantitats que poden ser perjudicials tant per la salut de les persones com per la del medi natural.

L'origen d'aquestes substàncies contaminants és divers. En trobem que provenen de processos naturals volcans, fermentacions, etc.) i d'altres résultent de l'acció de l'home ( indústries, trafic rodat, calefaccions, etc.)

El procés mitjançant el qual els contaminants són alliberats a l'atmosfera s'anomena emissió i aquests contaminants són anomenats primaris.



Impactes sobre l'home

El canvi climàtic té un impacte sobre el planeta en el seu conjunt i per tant acaba afectant les persones, els animals i les plantes que l'habiten. Les sequeres, cada vagada més fortes, la manca d'aigua dolça com a conseqüència, les tempestes, les inundacions, les gelades, els ciclons i tot un conjunt de fenòmens meteorològics accentuats per aquest canvi costen cada any moltes vides i tenen un repercussió econòmica desastrosa.
Cada vegada són més freqüents les peticions de zones catastròfiques perquè es donen amb més regularitat desastres naturals, o no tan naturals. Els agricultors pateixen impotents la pèrdua de les collites enfrontats a un medi cada cop més hostil. Els costos per a les companyies asseguradores del nostre país s'han multiplicat per 250 en 30 anys.

dimecres, de gener 10, 2007

Festes multitudinàries a Romania i Bulgària per a celebrar l'entrada a la Unió Europea


Festes multitudinàries a Romania i Bulgària per a celebrar l'entrada a la Unió Europea
Eslovènia adopta l'euro i la presidència de la UE passa a Alemanya

L'entrada de Romania i Bulgària a la Unió Europea s'ha celebrat amb festes i concerts multitudinaris en aquells dos països. Disset anys després del final del comunisme, desenes de milers de romanesos i búlgars han sortit al carrer per demostrar la seva alegria. Amb la incorporació d'aquests dos països, la Unió Europea és formada per vint-i-set estats, que sumen cinc-cents vint milions d'habitants, i arriba per l'est a la Mar Negra.

Però aquesta no és pas l'única novetat: Eslovènia, que n'és membre des de fa dos anys, adopta ara la moneda única i Alemanya succeeix, en la presidència, a Finlàndia.

Llargues negociacions

Romania, amb vint-i-dos milions d'habitants, i Bulgària, amb gairebé vuit, van sol·licitar l'entrada a la Unió Europea el 1995, quan sols era integrada per quinze estats. Les negociacions de l'adhesió van començar oficialment el febrer de l'any 2000, però ni romanesos ni búlgars no van ser a temps d'afegir-se a l'ampliació del 2004, quan hi van entrar deu membres nous. Les condicions econòmiques i polítiques imposades per Brussel·les eren rigoroses, i fins el 25 d'abril de 2005 no es va signar el tractat definitiu, que avui entra en vigor.

Per poder-se integrar a la UE, Romania i Bulgària han hagut de fer una àmplia reforma del sistema judicial, també han hagut de lluitar contra el crim organitzat, l'emblanquiment de diners i la corrupció. Brussel·les ha constatat avenços en tots dos països, però ha advertit que encara n'hi faltaven més.

Més aspirants

Croàcia i Macedònia també són aspirants a formar part de la UE. Croàcia va començar les negociacions de l'adhesió l'any passat i Macedònia ho farà, segurament, enguany. La UE també té sobre la taula la possible entrada de Turquia. En aquest cas les negociacions van començar l'any passat, però es van congelar fa un mes per desavinences entre totes dues parts. Turquia té setanta milions d'habitants i representa la confluència entre Orient i Occident.

Pas endavant d'Eslovènia

Eslovènia fa un pas més en la integració a la UE i des d'avui adopta l'euro com a moneda oficial. És el primer país dels deu que van entrar a la Unió el 2004 que adopta la moneda única. Segons algunes enquestes, la majoria d'eslovens són favorables a l'euro, però un quart de la població s'hi oposa.

dimecres, de novembre 22, 2006

L'engendrament de Jaume I

Jaume I començà a governar als 20 anys, tingué episodis com a els sitis d'Albarraci en 1220, i Moncada en 1223, caigué presoner en 1224. Superats estos contratemps, Jaume I es llançà a lluitar contra els musulmans. Encara que fracassà en Peniscola en 1225, conegui que Abú Zeid de Terol es declara-se tributari seu. La sentencia arbitral d'Alcalá del Bisbe lo 22-03-1227, pongué fi a les dissensions feudals entre la monarquia i la noblesa d'Aragó. El carpiment del poder musulmà després de la derrota en les Navàs de Tolosa en 1212 permet a lo rei mamprendre en 1229 l'expansió del regne pel Mediterrani, en la conquista de Mallorca, Menorca en 1231 i Eivissa en 1235, i per la Península, ocupant Borriana i Peníscola, i València en 1238 i incorporant entre 1244 - 1245 Xàtiva i Biar.

Jaume I dota a València d'una legislació pròpia: el Fur de València, (Els Furs de València), convertint-se en lo Regne de València, ademes també l'atorgà corts i moneda pròpia, front a les pretensions feudals dels nobles aragonesos. En les Corts d'Egea (1265) estos imponent el nomenament d'un cavaller Justícia, independent i no funcionari real, interpret dels Furs. Lo Regne de València delimitava a l'oest, sur oest en lo Regne d'Aragó i al nort en lo comtat de Barcelona.

Durant el regnat de Jaume I, les institucions es consolidaren. Les Corts, que alcançaren la seua majoria d'etat, es convertiren en un orgue de govern de singular importancia. Potser que una de les facetes mes interessants de l'actuacio de Jaume I fora el gran impuls donat a la vida municipal. L'auge del comerç en ultramar, en competencia en les grans potencies maritimes mediterranees, fon extraordinari. Reflex d'esta activitat es lo llibre del Consolat de Mar, Codic de Dret Maritim Valencià. Algunes de les personalitats mes rellevants d'esta epoca foren el gran jurista. S. Raimundo de Peñafort i l'extraordinari prosiste mallorqui Raimundo Lulio, (Ramon Llul).

dimecres, de novembre 15, 2006

El llibre de les bèsties



EL LLIBRE DE LES BÈSTIES DESCRIPCIÓ:

El Llibre de les bèsties és una breu i deliciosa novel·leta moral on l’univers dels animals projecta el món dels homes. Els protagonistes són els animals, els quals reprodueixen simbòlicament el comportament humà. La narració, dividida en set capítols, va precedida d’una introducció clarament deslligada de la resta de l’obra, on Fèlix és només apareix simplement com a espectador-narrador de l’historia. A més a més, afegeix un petit epíleg on diu q vol fer arribar El llibre de les bèsties en mans del rei perquè s’adoni que el món dels animals reflecteix el dels humans.

El Llibre de les bèsties és una sàtira de les ambicions humanes. Ramon Llull intercala un episodi novel·lesc en el qual les bèsties actuen segons la psicologia que a cada una d’elles és atribuïda nombroses vegades, i així el món dels animals, simbolitzat en la cort reial del Lleó, esdevé una caricatura del món dels homes.

Aquest llibre no és una sàtira antifeudal, sinó de la mala política del rei. El llibre podria servir per a instruir als reis i aquesta idea es repeteix durant el llibre.

EL LLIBRE DE LES BÈSTIES RESUM:

De l’elecció del rei: Moltes bèsties estaven elegint qui havia de ser el rei. Va sortir elegit el Lleó, encara que el Bou s’hi oposés ja que creia que el Lleó era un animal ferotge i carnívor, i que es menja la resta de bèsties, pel que va proposar com a rei al Cavall. Na Renard va defensar el Lleó ja que viu de les sobres del seu menjar. Després d’un parlament, el rei i els seus companys tingueren gana i van decidir, aconsellats per Na Renard, de menjar-se el fill del Cavall i el Bou. Aquests indignats van anar al poble a cercar esperança, però hom va fer arar la terra al Bou i va fer cavalcar al Cavall. El Bou anava a ser matat per servir de menjar als homes, pel que va recomanar al Cavall que fugís amb el Lleó.

Del consell del rei: El Lleó va anunciar que necessitava un consell i elegiren l’Ós, el Lleopard, el Linx, la Serp i el Llop. Na Renard, en no ser escollida, va explicar al rei q seria millor d’agafar bèsties amb menys poder (herbívores) ja que així se sentiria superior el Lleó. Els herbívors estaven d’acord i pensaven que elles i Na Renard Havien de ser del Consell. El Lleopard i el Linx S’adonaren que Na Renard manipulava al rei, i van fer el possible perquè no entrés, ja que, a més a més, tenia el suport dels herbívors. El Lleopard va dir al rei que Na Renard era molt astuta i posaria fi al poder del Lleó com a rei. Aquest, en entendre-ho, va fer entrar al gall a la cort.

De la traïció que Na Renard tractà del rei: Na Renard va pensar un pla per venjar-se del rei: va prometre a l’Orifany que faria el possible per destronar al Lleó, i que així l’Orifany pogués ser rei. Aquest no se’n refiava per por a la traïció i Na Renard amb por que el descobrís li va dir que faria tot el q volgués i que podria guanyar al rei amb astúcia i matar-lo.

En qual manera Na Renard fo porter del rei: A la cort es va decidir que el Ca i el Gat serien porter i cambrer respectivament. Na Renard va marxar a buscar al Bou , aquest li explica lo dura q és la vida amb els humans i Na Renard li diu que es quedi en un prat bramulant ben fort, d’aquesta manera tots els animals s’espanten. Na Renard diu que anirà a veure quin problema hi ha per solucionar-lo. Parla amb el bou i li diu que demani perdó al rei, ell ho fa, posant com a excusa la maldat dels humans. Na Renard guanya molt de prestigi. Na Renard proposa que s’enviïn ambaixadors al rei dels homes per tal d’evitar enfrontaments. També proposa que els ambaixadors siguin els que li han posat problemes: Lleopard, Onça, Gat, Ca…) D’aquesta manera, Na Renard ascendeix a porter.

Dels missatgers que el Lleó tramès al rei dels hòmens: Els ambaixadors parlaren amb el rei dels humans. Aquest acceptà els regals. Durant el banquet va aparèixer un pobre dient que tots eren males persones ja que no se’n recordaven de Déu. El rei es defensà dient que ell era bo i misericordiós però que no perdonaria cap pecat per injust que fos. El Linx i el Lleopard comentaren l’incident amb el hostaler, i aquest els digué que el rei s’aprofitava dels seus ciutadans. Mentrestant Na Renard aconsella al rei que es casi amb la Lleoparda ja que la troba molt bella. Quan l'ambaixada tornà i el Lleopard s’assabentà del que el rei havia fet amb la Lleoparda, aquest s’enfurismà.

De la batalla del lleopard i l’Onça: El Lleopard culpà al Lleó de la traïció i va voler enfrontar-se amb el Lleó, el que guanyés, tindria la raó. El Lleó no va voler enfrontar-se i el Linx es va oferir per substituir-lo. Va guanyar el Lleopard i va demostrar la culpabilitat del Lleó. La Serp va dir que des que el Bou i Na Renard havien entrat a la cort van sorgir els problemes. El Bou es va excusar dient que ell havia estat manipulat per Na Renard, i aquesta enfurismada per la traïció del Bou, com que passaven gana a la cort, va decidir que podien menjar-se al Bou. El Gall va proposar de afegir més animals a la Cort ja que només hi era ella, però Na Renard va dir que millor era de només tenir una persona, perquè hi havia menys discussions. El Gall temia a Na Renard i va dir que no se’n fiava d’ella perquè tard o d’hora el mataria. I Na Renard el va matar davant del rei..

De la mort de Na Renard: Na Renard va dir a l’Orifany que ja era hora que el rei morís i el pla era el següent: Faria creure al rei que el senglar el vol matar i al senglar li diria que el rei el vol matar, d’aquesta manera estarien enfrontats. Hi hauria una baralla en la que lògicament guanyaria el rei, però com aquest ja no tindria forces Na Renard aprofitaria per matar-lo. L’Orifany acceptà, però va pensar d’enganyar-la i va dir a Na Renard que volia q hi haguessin uns testimonis d’aquest tracte, i elegiren al Conill i al Peó que li eren enemics a Na Renard. L’Orifany va anar a parlar amb el rei i el Senglar i els explicà el que Na Renard volia fer, i per demostrar-ho va fer parlar al Conill i al Paó, així que el Lleó matà per fi a Na Renard.


Aquestes petites històries eren un recurs molt utilitzat pels predicadors per atraure l’atenció del a gent senzilla i facilitar la comprensió i la retenció dels conceptes religiosos i morals. Al Llibre de les bèsties, Llull utilitza els exemples per mostrar pautes de conducta, tant per la via positiva com per la negativa. A vegades l’utilitza per fer recomanacions o simplement per reforçar les seves teories.

ELS ANIMALS:

Els animals han constituït al llarg de la història un eix ben important de la producció de molts escriptors i en general de molts artistes. De vegades se’ls ha utilitzat com a representació de les virtuts i sobretot dels defectes dels homes. D’altres, en una època ben determinada de la nostra història, com un mitjà de fugir de la censura. En multitud de jocs i endevinalles apareixen com a protagonistes.


dimecres, de novembre 08, 2006

Gossos "perillosos"


Els successos que han aparegut a la llum pública relacionats amb els atacsde gossos a persones al llarg de l'any 1999 al nostre país, han tingut una gran repercusió en els mitjans de comunicació. Uns fets que han provocat una gran alarma social i una ràpida intervenció de mesures que aviat s'han prestat a promoure tant els col.lectius professionals com les diferents administracions locals i autonòmiques. La relació de l'agressivitat amb el gos ha estat motiu de debat social i de tractament sota diferents punts de vista. Al llarg d'aquests mesos, sovint ens hem preguntat sobre si determinats gossos tenen un comportament innat agressiu o aquest s'adquireix sota determinades condicions externes. Potser existeixen races amb una predisposició genètica a l'agressivitat, si bé no tots els aniamls de les races considerades agressives manifesten aquest tipus de comportament. O bé serà que el problema real no radica tant en l'animal gos com en la relació que aquest té amb l'home a nivell d'ensinistrament, funcions i usos a que es destina. Estem segurs que no hi ha una causa única que expliqui l'atac dels gossos a l'home sinó que es dona una combinació de factors: genètics, etològics, educatius, junt amb la relació home-animal, que en determinades circumstàncies poden provocar accions no desitjades. Podem concloure doncs, que els animals de companyia no es poden tractar ni adquirir de manera gratuïta. Quan decidim tenir un gos al nostre costat adquirim una responsabilitat davant un ésser viu i el conjunt del nostre entorn. Qualsevol disfunció en aquesta relació pot tenir conseqüències de les quals tots ens lamentem.Des que al mes de gener d'e l'any 1999 es va produir la mort d'un nen a Mallorca a causa d'unes mossegades d'un gos, han anat apareixent a la premsa molts fets i notícies sobre el tema. Aquí hem fet un breu recull de premsa, escollint les primeres notícies aparegudes i les que ens ha semblat que tractaven el tema des de punts de vista diversos:

dimecres, d’octubre 18, 2006

BARCELONA 1 - VALENCIA 1

Gran partit entre els dos millors equips de la lliga espanyola. Els valencianistes anaven en el recort de cinc partits seguits sense pedre en el camp del Barça, mentrimentres els periodistes catalans ya feya dies que donaven per guanyat el partit.
Quique tenía clar que el Valencia tenía que jugar en elCamp Nou en les seues armes i li donà resultat. Villa adelantà al conjunt 'che' en una primera part en la que el Valencia va dominar, arribant a desesperar un equip acostumat a dominar els partits jugats en casa. El gol del Guaje vingue d’una gran jugada d'equip. Molt hauria canviat el desenrollament del partit si la següent ocasio de Villa no finalisara en el pal de la porteria defesa per Valdes.
El descans i el canvi d'Edmilson per Iniesta canvià l’image del Barça i poc tardà en empatar el partit en un gol de Ronaldinho. A partir d’eixe moment el Valencia començà a baixar el llisto degut al cansanci que alguns valencianistes patinen. Tot i aixo l’equip dirigit per Quique aguantà lo que quedava de partit sense rebre mes gols.
En resum, una part per a cada equip i repartiment de punts en el que segur serà un dels millors partits de tota la lliga. Villa es convertix en u dels bochins del Barça, ya son quatre anys seguits marcant en el Camp Nou. Eto'o es torna a quedar en les ganes de marcar-li als de Mestalla. I per ultim, el Valencia suma ya sis temporades puntuant en l’estadi cule.
Es podria clasificar la jornada com molt bona per als conjunts valencians en primera divisio. Mentrimentres el Llevant conseguia guanyar ausades al Deportiu de A Corunya per 2-0, el Villarreal ademes de marcar per primera vegada en la lliga, tambe va conseguir els tres punts davant del Zaragoza, pese a començar perdent el resultat final va ser de 3-2.
Bon dia per a tots el valencians.

dimecres, d’octubre 11, 2006

Els origens de Romania



El territori de Romania conserva moltes restes arqueològiques del paleolític i neolític. A la fi del III mil·lenni aC i començament del II es produí l'expansió dels pobles indoeuropeus (tribus tràcies) que s'instal·laren en l'espai carpatobalcànic i contribuïren al desenvolupament de la civilització del bronze. Durant l'edat del ferro (I mil·lenni aC), dins el grup traci es produí la diferenciació ètnica i lingüística de les poblacions getodàcies (els geta i els dacis constituïren un mateix poble amb diferències d'ordre purament regional). En llur cultura material i espiritual, aquests pobles assimilaren influències escites, gregues (a través de les colònies de la mar Negra: Hístria, Callatis, Tomis, etc) i celtes. Sota el regnat de Burebista (s I aC) foren establertes les bases de l'estat esclavista daci, conegut en la història amb el nom de
remet("","","","Dàcia")
Dàcia (que s'estén aproximadament sobre l'actual territori de Romania). Però és amb Decèbal (87-106 dC) que l'estat daci aconseguí l'apogeu del seu poder econòmic, polític i militar. Els intents de l'imperi Romà per establir una frontera en el Baix Danubi provocaren freqüents conflictes entre dacis i romans que desembocaren en les guerres de l'emperador Trajà contra Dàcia i en la transformació d'aquesta en província romana (106-271 dC). La qüestió de l'absència o presència continuada en el territori de l'antiga Dàcia romana d'un poble romanitzat provinent dels dacis que hauria donat lloc als romanesos enfronta encara avui els historiadors en una polèmica amb dues posicions ben definides: la primera, sostinguda sobretot per especialistes romanesos, afirma que la colonització de la nova província i l'ús generalitzat del llatí produïren la romanització dels dacis i la constitució d'una població dacoromana, base del futur poble romanès. Quan l'administració i l'exèrcit romans es retiraren al sud del Danubi, aquesta població dacoromana, tot conservant la seva integritat ètnica, restà sota la influència política, econòmica i cultural de l'imperi Bizantí. Durant diversos segles la Dàcia es veié envaïda per successives onades de germànics, eslaus i hongaresos que foren parcialment assimilats per la població autòctona. És en aquest període que es formà el poble romanès i la seva llengua. A partir del s X els habitants de l'antiga Dàcia apareixen en les fonts històriques amb el nom de valacs. La interpretació oposada, sostinguda majoritàriament per historiadors hongaresos, nega que la Dàcia, malgrat l'ocupació romana, arribés a ésser efectivament assimilada o que la romanització fos prou sòlida com per a perdurar un cop desaparegut l'imperi Romà. De les onades immigratòries subsegüents, la dels hongaresos seria la que hauria donat lloc a un poblament estable fins ben entrada l'alta edat mitjana. En aquest període, segons aquesta teoria, hauria tingut lloc el poblament romanès actual dels territoris de l'actual Transsilvània a partir d'immigracions de pobles romanitzats del sud del Danubi, que s'haurien superposat a la població hongaresa anterior, i amb la qual sovint haurien entrat en conflicte.
separa(2)

dimecres, de setembre 27, 2006

Hola

Ja tenim bloc!